Per
Paco Vives
A
Jesús, on estic ara, es celebra des de fa uns anys la Fira de l’Oli. Val a dir que m’hi
vaig sentir a gust a esta fira perquè en certa manera em va recordar a les nostres mares
quan vaixaven a plegar aulives per estes planes. Encara hi ha famílies que recorden
“les barcelles” de Vallibona com aquí li diuen a les plegadores d’aulives.
La
Fira de l’Oli de Jesús són tres dies plens d’activitats, totes elles fent
referència a l’oli. Hi ha diversos concursos: de fer all i oli, de plegadores d’aulives,
de jotes versades, de tast d’oli, de plats cuinats... i moltes altres coses. Fins i
tot este any van posar un molí molt antic que mogut per una burreta molia les aulives. Al
costat van posar una caseta de camp, de les que hi han a les planes.
Jo
sempre he tingut un cert respecte per les casetes de camp, perquè a més de servir de
lloc on dormir, resguardar-se del fred i de la plutja, han estat també “escola”
de cultura popular. Quan el llegir i escriure era privilegi d’uns pocs, la tradició
oral, el contar-se les coses de pares a fills de viva veu, ha estat la manera de
transmetre la saviesa d’una generació a una altra. Ma mare sempre em deia que plegar
aulives era una feina molt pesada, però que les nits a la caseta de camp eren molt
agradables, tothom tenia històries que contar. Vaig a contar-vos una d’estes
històries que corrien per les casetes de les
planes de Tortosa. L’autor és el famós Doctor Secundino Sabaté i es titula:
Dedicat
als tortosins
com
s’acaba la candela,
ans
que’m quede encarcarat,
entrego
a la vostra tutela
Teúrgia del Cremat
Si voleu fer un bon cremat
que satirfague a tothom,
heu de tindre preparat
romer, sucre, café i rom.
Colliu un brot de romer
que sia fresc i aufanós;
si’l busqueu en un recer,
no estarà pixat de gos-
Compreu sucre refinat
de la millor canya dolça
después que treure del sac
tot el picat... de la mosca.
escolliu un bon café,
fent-lo en una olla escaldat,
filtrant-lo d’allò més bé
La veu dels forasters que aprecien Vallibona
Per Paco Vives
Quan
l’Associació Cultural Amics de Vallibona va rebre homenatge als antics oficis,
Josep-Enric Peris i Vidal va escriure un poema per a la escena de la iaia que ciuda dels
seus nets. A Josep Enric li va encantar aquella escena com també formar part del nostre
Museu. Ara ens envia un poema dedicat als treballadors de la terra de Vallibona. Els
forasters queden admirats del treball que van realitzar els nostres avanpassats
representat en les parets que aguanten la terra dels bancals. Si hi ha pobles que tenen
com un valor cultural les muralles, ben bé natros podem presentar com un patrimoni
cultural vallibonenc els kilòmetres de parets que des de la serra fins al riu van
construir per poder cultivat el trosset de terra més menut.
Als llauradors de Vallibona
Treballadors de les nostres contrades
digneu-vos
de mi aceptar
paraules
emocionades
que
així el cor em fa expresar
Els secrets de la terra
tant de bé els coneixeu,
els del riu, la vall, la serra,
els del vent, sol, pluja i neu.
Terra esquerpà, terra ufana,
tot ho teniu controlat,
no existeix la idea vana,
vostre treball ho ha enlairat.
També més d’una vegada
i sense poder fer-hi res
el temps (de mala passada)
us ho ha deixat tot malmés.
Lluny de caure sense ganes,
lluny la desesperació,
començant amb quatre rames
heu trobat la solució.
Seguint amb vostra quimera
la terra bé us ho agraeix;
tan el cep com l’olivera,
amb la vostra cura creix.
Què bonic és contemplar-vos
amb un raïm a la ma!
és el plaer de guanyar-vos
un trofeu tant bo, tant sa.
Cada any us poseu a la fita
i no estalvieu la suor,
esperant que la collita
sempre pugui ser millor.
No us fa por el temps que sigui,
sempre aneu fins a la fi;
no és estrany que tothom digui
que aquí feu el millor vi.
Jo he rebut vostre missatge
homes d’una terra bona,
i us rendeixo homenatge
llauradors de Vallibona.
Joan-Enric Peris i Vidal
CONTALLES DE LLUÍS YEDRA I TERE IZQUIERDO
A Vicent de Leonor i a sa fillola Mercedes, perquè són de
Vallibona i perquè ens han contat estes històries.
TRES FILLES
Un pare tenie tres filles, casades, i van anar a son pare a explicar-li
les queixes dels seus hòmens. La una diu:
-Pare, lo meu m’ha eixit molt jugador de cartes.
Lo pare li conteste:
-No patixques, filleta, que quan se li acabaran los diners ja no
jugarà a cartes.
L’atra diu:
-Pare, lo meu és molt viciós, li agraden molt les dones.
-No patixques filleta, que quan serà vell, ja pedrà este vici.
L’última diu:
-Pare, lo meu m’ha eixit molt borratxo.
-Filleta, això no té cura, que quan més vell serà més beurà.
COSTURA
Una vegada a costura a una xica li van preguntar a la classe de
Religió:
- ¿Qué es encarnarse?
I ella va contestar:
- Ponerse colorado.
CIGRONS
Anaen dos amics de camí i va entrar en la conversació el tema dels
cigrons. Comencen a discutir que quins eren més grans.
- Al meu poble els cigrons són molt grans.
- Ai! Al meu, doblats.
- És que al meu són molt grans...
- Al meu, encara més grans.
Això que passen per un pont, i un li diu a l’atre:
-Escolta, qui diu mentides en passar per aquí cau daltabaix.
I l’atre conteste:
- Bé, els cigrons del meu poble, si fa no fa, com tots.
A ESCOLA
Vaig entrar a l'escola i tenia una amiga i fee un mes que hi havie
entrat ella, teníem uns sis anys i va dir:
- No vaigues a la mestra, que jo te posaré la mostra.
I jo vaig escriure una pàgina sancera i quan vaig anar a ensenyâ-li a
la mestra, me va dir:
- Ja saps escriure?
- Josefina m'ha ensenyat.
I allavons mos va castigar a una i a l'atra, a les dos castigades.
ESCOLANET
Hi havie un poble de la serra a on un capellà li pregunte a
l’escolanet:
-Escolta, a quin dia estem de Quaresma?
-Al poble del costat fan Domenge de Rams.
-Pos, vés, toca a Glòria que no mos pàsson davant.
DÉU
Diu:
- ¿Dónde está Dios?
- Pregunte-li a mon germà, que jo no ho sé.
I l'atre diu:
-Xà, fote-mo-la, que mo'l faran anar a buscar.
FER LLENYA
Anaven un tio i un nebot a fer llenya a Vallivana i el tio li diu al
nebot:
-Si mos ixquere el guàrdia forestal, què faríem?
-No passa res, tu li dónes estes tarongetes i jo mentres li fotré una
destralada i el mataré. Lo posarem pel mig del bosc i ningú ho sabrà.
Mentrestant arribe el guàrdia, i el tio diu:
-Prengue estes tarongetes.
A la vegada que fee senyals amb el cap per a què li fotés una
destralada. Lo nebot no li va fer res al guàrdia perquè eren amics. Quan se’n va el
forestal, lo tio li diu al nebot:
- Per què no li has donat en la destral?
- Tenie sis de família, què hagueren fet los pobrets?
TEATRE
La primera vegada que vaig fer teatro vaig fer de caperucita roja,
me provaen los vestits i eren per a una atra perquè jo no volia sortir i aquell dia me
van fer sortir a mi, que no volia. Allavons ne vaig fer un atre, que hi havie un capellà
que me va pegar una espenta que casi me va tirar baix de l'escenari. No el vaig poguer
vore més ja.
OUS
Hi havie una dona al poble que li va prometre mitja dotzena d’ous
al senyor retor, però mai els hi donae. Al cap d’un temps li va dir la dona al
retor:
- Los ous que li vaig prometre no els hi puc donar, perquè les
gallines s’han pelat, s’han despost i s’han tornat lloques.
El retor li va contestar:
-Tres sants que no coneixia!
CARBONERS
Dos carboners estaen a la muntanya, fent carbó, clar, i de nit, per a
sopar, estaen a fosques. Per a sopar tenien carn en pataques. Mentre menjaen dien lo que
havien agafat per a repartir-se les tallades:
- Pataca, Bartolo!
- Pataca, Roman!
Havent acabat, un li diu a l’atre:
- T’enganyava, que quan te dia "pataca" agafava tallada.
- I jo també fea el mateix.
AIGUA A LA FONT
No hi havie aigua a les cases i havien d'anar los xiquets a buscar
aigua a la font. I per cada casa que podie pagar, anaen los xiquests a portar cànters
d'aigua quan sortien de col·lage. Jo també era un d'ells. Volíem anar sempre al carrer
de dalt perquè mos donaen una perra més que al darrer de baix i tots volíem anar per a
la tia Margarita per a guanyâ-mos quatre perretes. Quan mataen lo tocino, estàem tot lo
dia portant aigua. Aquell dia mos guanyàem un jornal perquè te pagaen a quatre perres al
carrer de baix i cinc al carrer de dalt i per un marraixó dos perres grosses, que volie
dir quatre perres.
TEMPORERS
Va anar un grup de temporers a França a treballar, i quan un va
afaitar-se li diu lo barber:
- Ara que me hi fixo, vostè és cutifí.
L’home va marxar pensant què havie volgut dir el barber i va
preguntar-ho als amics. Li van dir que allò ere el pitjor i el més ofensiu que li podien
dir a un home. Lo següent dia que es va afaitar, lo primer que li diu al barber és:
-Vostè és cutífí, la seua dona, cutifina, i els seus xiquets,
cutifinets.
MATANÇA
Al temps de la matança dels bacons va arribar un foraster al poble i
es va instal·lar a la fonda. Com que al poble faltaen les espècies per a farcir, va dir
que n’ere representant i va fer apuntar tothom qui en volie. Passada una setmana, va
dir que marxae a donar una volta, sense agafar abric ni res més, per a no aixecar
sospites. Una vegada va marxar ja no va tornar més.
A CASTELLÓ
Vam anar a Castelló a arrancar-mos un quixal. Primer mos van dir que
si mos portàem bé i no ploràem, aniríem a vore el port, l'estació i les coses que
ny'haen per Castelló i jo no vaig plorar perquè no me'l van arribar a traure. I
vam anar a vore el port de mar, que no havíem vist mai lo mar, i mos vam rentar les mans
allí i vam dir:
- Mare, quina bassa tan gran!
Después vam anar a l'estació a vere el tren. I ny'haen aquells trens
de panderola, aquells trens que arruixaen, en una màquina arruixadora de vapor. I quan
vam arribar allí, quatre persones mirant la màquina, que no l'havien vista mai, i aquell
sinyor encomença a fer anar la màquina i mos va arruixar a tots, en un bot, vam saltar
fora al carrer.
I quan vam tornar a pujar al poble, hi havie una mestra que ere
d'Alacant i va preguntar:
- Què, t'ha agradat, Mercedes, Castelló? Com ere la màquina del tren?
- Si fa no fa, com les que estan pintaes.
BONS AMICS
Dos molt bons amics se troben, i un fee molt mala cara. L’atre,
que el coneixie molt bé, li pregunte què li passe. Després d’insistir una estona
va aconseguir que l’atre amollés lo que no volie dir:
-És que avui hai anat a vendre la sogra i ningú me l’ha comprat.
-Que en demanaes molt?
-Res. Quede teua!
A PUNT DE MORIR
Un pare que tenie set fills estae a punt de morir. Cada dia li die als
fills que no patiren, que quan moririe tindrien massa per a tots. Lo dia que va morir, van
obrir la caixa per a vore el que els havie dixat, i van trobar set maces, una per a cada
xic.
COMUNIÓ
Per al dia de la Comunió, te compraen unes sabates que te regalaen los
tios o els padrins i, preu per preu, te compraen les més grans, un número u dos més
llarg del peu, perquè aixins ja mos duraen. A mi me sortie la llana pels forats.
CASAMENT
Quan se casae un viudo o una viuda, se casaen de matí, a la matinada,
i feen l'esquellada, lligaen uns quants pots i anaen rodant pel poble detràs d'ells. I se
die:
- Esta nit anem d'esquellada.
I s'enfadaen, los tenien a la porta del carrer i encara els havien de
baixar a convidar i tot.
OLIVES
Una vegada un grapat de xiques van anar a plegar aulives. Estaen a la
vora de la carretera i van vore passar un cotxe i una va dir:
- Ui! Que acomparats són los cotxes als taxis!
