HOMENATGE A LA TIA VICENTA BENITA

El dia 1 de maig de 2.001 els seus familiars i el poble de Vallibona va rendir un homenatge a la tia Vicenta Benita en els seus 90 anys de vida. Vam celebrar una Missa d'acció de gràcies, ben solemne, el Sr. Alcalde, en nom de tot el Consistori li va fer entraga d'una placa, i el seu fill Alfredo li dedicà aquestes paraules que a continuació reproduïm., unint-nos també al homenatge.

Avui ens trobem aquí a Vallibona per retre un acte d'estima a la meva mare VICENTA JOVANÍ GINER.Va nàixer el 26 de novembre de 1.911, al mas de LES DOGUES (terme de Vallibona).

Als 7 anys, al haver-se quedat la seva mare vídua, Vicenta juntament amb la seva mare i els seus dos germans, es traladen a viure al poble, concretament al carrer Sant Roc.

Vicenta ha estat i és una persona activa, colaboradora, participativa, religiosa de cap a peus, de misa diària. A la meva mare no li hagués desagradat que jo hagués segut capellà, però jo volia ser torero o futbolista. No he segut ni una cosa ni l'altra.

Vicenta els anys de joventut que va viuere a Vallibona va participar i colaborar en la majoria d'actes que s'organitzaven, religiosos, polítics, culturals o de diversió. Permeteu-me que us conte unes de les moltes anècdotes que ens ha contat i ens conta de la seva joventut i que natros quasi sabem de memòria: Mn. Vicent, el capellà que en aquell temps hi havia a Vallibona, li deia que "ella posava una candela a Déu i un altra al dimoni", perquè pel matí feia d'escolana i per la vesprada anava al ball (eren uns altres temps).

No em voldria estendre més de lo necessari, perquè avui, ara i aquí sobren les paraules i aflora el CARINYO, L'ESTIMA, L'APRECI, LA COMPRENSIÓ I L'AMOR en torn d'aquesta "JOVE" de quasi 90 anys, que es coneguda per tots els vallibonencs per VICENTA BENITA. Però sí vull donar una pinzellada amb les meues paraules als records dels seus familiras més propers:

En primer lloc -com no podia ser d'altra manera- vull recordar als seus pares JOAQUIN I BENITA, Joaquín era de Vallibona i Benita del mas de Giner, del terme de Herbesset. Família senzilla i humil. El seu pare treballava les terres i la mare cuidava de la casa i dels fills, que com he dit, en aquella èpova vivien a Les Dogues. Però van tindre la poca bona fortuna que el seu pare va morir quan sols tenia 40 anys i la seua mare 50.

També vull recordar a la seua germana MARIA, 4 anys més gran que ella, una bona persona, molt més assossegada que Vicenta. Maria es va casar molt jove, als 18 anys, amb un xicot molt templat que li deien FERMIN. D'aquest matrimoni van nàixer dos fills: Fermin i Teresa (aquí presents). Maria va morir al 73 anys.

Com no?, també un record per el seu germà JOAQUIN, set anys més jove que Vicenta. Joaquin va nàixer uns mesos desprès que hagués mort el seu pare. Als 18 anys va tindre que anar a la guerra. Després es va casar amb una xica -també d'aquí- molt guapa, que es deia PRIMITIVA. D'aquesta parella va nàixer una filla que es diu MARISOL (també aquí present). Però Joaquin quedà viudo bastant jove, morint la Primitiva quan sols tenia 32 anys. I Joaquin ens va deixar als 79 anys.

Per l'altra part, en la seues anades a la temporada de plegar aulives a les Planes de SANTA BÀRBARA -a finals de la guerra civil- la Vicenta va conèixer un jove plané que li deien PEPITO, d'aquella coneixença va nàixer l'amor entre els dos joves. Aquest amor va arribar a bon port un 12 de setembre de 1.940, celebrant-se le matrimoni en aquesta Església on ens trobem ara, essent capellà Mn. Vicent.

Però això li va comportar a la meua mare haver-se d'allunyar del seus estimat poble de VALLIBONA per a instalar-se a SANTA BÀRBARA. Però el seu caràcter obert, dialogant i d'estima li va recompersar en l'apreci i carinyo de les Planes, especialment, com no?, dels pares del seu marit que es deien PEPITO I MARIETA.

Després d'haver tingut un fill sense vida, el Déu que ella tan estima li va donar un 31 d'octubre de 1.942 un altre fill al qual li van posar ADOLFO-ALFREDO (aquí estic jo).

El seu fill Alfredo es casa amb MARI CARMEN, i aquesta parella li han donat un net i una neta ALFRED i FÀTIMA, i que des de fa dos anys el seu net comparteix la seua vida matrimonial amb SÍLVIA, cosa que ha representat para Vicenta una nova neta. (La meua mare confia un dia no molt llunyà ser ravesiaia).

No seria just que en aquest moments d'alegria no tingués un record molt especial per el seu marit PEPITO (el meu pare). Van conviure prop de 60 anys, que van participar els dos junts en alegries i tristeses, en bons moments i no tan bons, però que van saber estar units en tot quest temps, Per a ell també dedicat aquest homenatge.

Un breu recordatori per a la seua gran amiga MARIA (amiga de tota la vida) que fa dos setmanes vaig assistir aquí a Vallibona en nom de la meua mare al seu enterrament. Estos últims anys, Maria des de Quart de Poblet, i Vicenta des de Santa Bàbara, es comunicaven continuament per telèfon. Després de bona estona de parlar, el seu punt final era sempre Vallibona i els seus patrons Sant Domingo i Santa Àgueda.

Mare, li dic que vosté, com a creient i practicant avui ha de tindre molta alegria, ja que totes aquestes persones que han passat al més enllà estan plenes de joia de vore aquest homenatge que li fem tots els presents.

I per finalitzar, el agraïment de la meua mare i el meu propi als seus fillols -que ella no sabia res- JOSEFA, que ha vingut de Castelló, i FERMIN, de França.

També el agraïment al poble de Vallibona, i en especial al Sr. Alcalde, que també s'han volgut sumar a aquest reconeixement.

I com no?, als Mossens, als familiars i amics aquí presents.

A tots moltes gràcies per haver vingut.